La segona cançó de la cantata ens parla del Picot, l'animal més sorollós del bosc.
Perquè, esclar, el Picot té un bec ben particular i és el rei del bricolatge!
Tan aviat pica com serra, tan fàcilment punxa com rasca i en un no res construeix el que vol com si fos un veritable fuster. El senyor Teixó i el Professor Duc, el mussol, però, sempre estan malhumorats pel xivarri que organitza el Picot i els periquitos.
EL PICOT
Pica, i fort que pica, i tant que pica, el vell picot.
Serra, i fort que serra, i tant que serra, el vell picot.
Rasca, i fort que rasca, i tant que rasca, el vell picot.
Punxa, i fort que punxa, i tant que punxa, el vell picot.