L'AUTORIA DE LA CANTATA

A quatre dies de l'estrena, potser que parlem de la Rosabel Bofarull,  l'autora de la cantata, no?

Ho he anat deixant pel final perquè és una mica incòmode parlar d'un mateix, i més per escrit.

Aquesta cantata "Els colors de l'Àfrica", que estrenarem dissabte, és la tercera que he escrit. La primera, "El petit avet", va començar com una cosa petita que va continuar amb "El peix irisat" i que ha desembocat a "Els colors de l'Àfrica". Les tres tenen en comú que hi ha un conte al darrere, una història ben construïda, amb uns dibuixos llaminers i un valor emocional important.

Vaig triar aquest conte després de passar-me unes bones estones a la secció infantil de la Biblioteca Popular. Em va semblar que era un llibre que donava molt de sí, que atreia inicialment per les imatges -i que va molt bé per als petits que encara no són lectors-, que tenia una història molt interessant que podien llegir els grans i la presència de l'amistat, del donar a canvi de res, de l'empatia, de "tenim un problema perquè ella té un problema" que em sembla imprescindible de tractar a qualsevol lloc i amb qualsevol criatura.

L'obra està molt pensada quant a lletres i melodies per tal que resulti atraient als MiM's i als d'Iniciació i que tingui gràcia per poder treballar els textos a l'aula. Les lletres han ampliat la història original però sempre pensant que ho han d'entendre i cantar nens de P4 a 2n. de primària. Les cançons són senzilles, algunes repetitives, però sempre combinant-les entre sí de manera que sonin unes cançons alegres i lleugeres, amb d'altres més tranquil·les. Algunes estrofes són més llargues -però se'n faríeu creus de com memoritzen els petits!-, d'altres més senzilles. Algunes melodies són més agosarades, juguen amb tonalitats diverses i busquen textures i colors diferents.

La part orquestral està pensada molt estrictament per l'orquestra i grup de vent que l'han d'interpretar. Edats dels alumnes, nivells de cadascuna de les seccions, quantitat d'alumnes a cada agrupació... En vaig fer una primera orquestració i el Pol li ha acabat de donar cos.

Es pot ben dir que hem acabat fent un vestit a mida. És per això que m'agrada pensar que més que compositora sóc mestra de brodats musicals, que cuso, recuso, retallo, enganxo, eixamplo, estrenyo, allargo i escurço per tal que tothom estigui còmode amb el que ha de fer.

L'obra està dedicada al Cels, el meu mariner particular. I al Bernat i a la Raquel, els colors de la meva vida.

 

IMG 0186 Small